Hi havia una vegada un drac que era molt pero que molt golut, li agradava molt menjar i, sobre tot, li agradaven molt les pizzes. Pero com que també era molt pero que molt gandul, enlloc de treballar, com fa tothom, fins i tot els dracs, resulta que es dedicava a trucar constantment pel mòbil a totes les pizzeries a domicili i a demanar que li portessin menjar a la seva cova. El drac vivia molt lluny de la ciutat, i ja tens a tots els pobres pizzeros amb la moto portant-li tones de menjar alla on vivia. A més, com que era un drac que tenia molt de morro, quan arribaven allà, com que havia passat molta estona el drac es negava a pagar les pizzes perquè deia que eren fredes. Els pobres repartidors tornaven sense les pizzes i sense els diners i molt tristos i emprenyats. El drac, quan es trobava sol, escalfava les pizzes amb el seu alè de foc i se les menjava amb dues mossegades. I feia uns rots que sortia fum i tot. I es feia uns farts de riure de pensar en que era mes llest que ningú…!

Un dia, una noia que havia entrat a treballar a la pizzeria Sant Jordi, que era la preferida pel drac, perquè era l’establiment que portava les pizzes mes grosses i amb doble racció de pepinillos i mozzarella, li varen passar una comanda, la seva primera comanda. Sí, ho heu endivinat: Era una comanda pel drac. A la noia, que era molt maca, li va passar el mateix que als altres repartidors, quan va arribar allà, després de gairebé una hora de camí, el drac li va dir que les pizzes eren fredes i que no pensava pagar-li res, es va emportar les pizzes i li va tancar la porta als morros. La pobra noia es va a posar a plorar: el seu primer dia de feina, la seva primera comanda, segurament que quan tornés la farien fora de la feina, ja que arribaria allà sense les pizzes i sense els diners de la comanda. A més, quan va provar de engegar la moto, es va adonar que s’havia quedat sense benzina, i que la benzinera més propera estava a gairebé deu kilometres d’allà. I llavors es va posar a plorar encara mes fort.

Llavors, de cop i volta, va sentir un soroll molt fort, com un tró, i davant seu va apareixer un jove vestit tot de blanc, amb un barret de cuiner, un devantal també blanc, i tota la cara i el cos coberts de farina. Era tan blanc que feia mal als ulls i tot. “Sóc el teu patró, Sant Jordi de les quatre estacions amb doble de mozarella i olives negres” Què et passa, petita? La noia li va explicar tot allò que li havia fet el drac.

– Carai, aquest drac te un morro que se’l trepitja, li donarem una llicò – va dir Sant Jordi de la pizza napolitana amb carxofes i pernil dolç.
Llavors, Sant Jordi de la pizza calzone amb carn rostida, ceba i pebrot va fer aparèixer del no res un sac de farina, una garrafa d’aigua i un sac ple d’ingredients secrets i tot seguit va començar a pastar una pizza tant gran com la pedra que cobria la entrada de la cova del drac. Quan la va tenir

pastada, va obrir el sac i va començar a treure i a afegir a la pizza com a ingredients “sorpresa”; pebre negre, pebre vermell, molta sal, sofre, pòlvora, salsa picant, benzina, aiguarràs, clips, cola d’enganxar, gomes de borrar i moltes altres coses que servian per a tot menys per menjar. Per sobre de tot això, per disimular, va posar una mica de salsa de tomàquet i una mica de mozarella. I ni tan sols es va molestar a coure-la. Quan la va tenir preparada, li va dir a la noia que s’amagués i va trucar a la porta de la casa del drac. Aquest, que estava dormint, com sempre que no menjava, va respondre:

Qui gossa desturbar-me de la meva migdiada? (eren les deu del matí)
– Soc jo, Sant Jordi de la pizza quatre formatges, li porto el seu encàrrec: una pizza gegant amb ingredients secrets, totalment de franc. Es un premi per ser el nostre millor client!

El drac es va aixecar pensant: “Què rucs que són aquests de la pizzeria Sant Jordi, a sobre que no pago, em porten una pizza gegant de regal!” Va obrir la porta i, quan va veure aquell tros de pizza, la bava se li va començar a caure de la boca i es va fer un petit llac allà mateix, als seus peus.

Sant Jordi de la pizza pepperoni li va dir: Li he portat crua perquè no ens cabia al nostre forn, li es igual, oi ?

I tant, no es preocupi, va dir el drac, va agafar la pasta, va tancar la porta, la va coure sencera amb el seu alè i se la va menjar sense gairebé mastegar-la. I ara, va pensar, vaig a continuar la meva migdiada. Pero, quan va estirar-se al llit, allò li va fer reacció dins dels seus budells i va començar a tirar-se pets pudents i rots de fum negre com el carbó, alhora que sentia com l’estòmac i el cos sencer li bullia per dins. Es va aixecar, es va beure tota l’aigua que tenia a la casa, pero no en tenia prou, allò continuava bullint i bullint per dintre. Va sortir corrent de la casa i va anar a un riu que hi havia allà al costat. Quan va arribar, va ficar el cap sota l’aigua i va començar a beure. El riu va anar baixant fins que va poder-se veure reflectit a la superfície. Feia tant mala cara, es trobava tant malament i li va agafar tant de fàstic, que va començar a vomitar tot allò que s’havia menjat. Va estar tanta estona vomitant que es va quedar molt prim i molt cansat, jeient a terra, sense esma per aixecar-se. Llavors va veure com sant Jordi i la noia s’estaven rient allà amagats darrera la cova i va entendre que havia estat un gandul i un carota i es va penedir d’haver sigut tan dolent.

I, a partir d’aquell dia va començar a treballar a la pizzeria Sant Jordi. Portava volant les comandes, de manera que mai arribaven fredes i, si es refredaven, ell les escalfava allà mateix, a la porta de la casa del client. Ah!

I mai més va tornar a menjar-se una pizza. Els va agafar tant de fàstic que es va tornar vegetarià.

I Sant Jordi de les pizzes vàries i la noia es varen casar i varen ser molt feliços i varen menjar pastissos.

I a mi no me’n van donar perquè també sóc vegetarià! O potser vegà?