La Pepeta era una bala perduda. Sí, sí, tal com sona: una bala que s’havia perdut. Immediatament després d’haver estat disparada, ella i les seves companyes havien travessat un núvol tan blanc i flonjo que semblava de cotó fluix, i ella que era distreta de mena, es va encantar gronxant-se aquí i allà, i quan es va donar compte, les companyes havien desaparegut.
Ara estava molt trista i preocupada perquè havia de volar tota sola, i ella no estava acostumada a fer res sense les seves companyes, i anava amunt i avall, xiulant com només ho saben fer les bales, per tal de cridar l’atenció de les companyes.
El sol, que ja feia estona que se la mirava, li preguntà:
– Què és tot aquest xivarri de xiulets amunt i avall, on vas tan de pressa, quina és aquesta feina tan urgent que t’impedeix gaudir dels meus raigs calents?
La Pepeta, una mica avergonyida, va respondre:
– Perdó pel xivarri, és que busco les meves companyes. Anàvem plegades en sortir de la metralladora, però elles s’han perdut i no les veig per en lloc.
Pobre Pepeta, no se’n havia adonat que la que anava perduda era ella, i el sol, que era molt bondadós, no li ho va voler dir per no atabalar-la més.
– I perquè no et pares i descanses una mica? Podries prendre els meus raigs durant una estona; així et posaries morena i, quan trobessis les teves companyes, totes dirien: que maca està la Pepeta.
– T’ho agraeixo molt, sol, però no puc descansar fins que no trobi les meves companyes – va contestar la Pepeta, estranyada de que el sol s’amoïnés tant per ella.
– Perquè has de trobar-les, quina és aquesta cosa tan important que heu de fer totes plegades?
– Mira, sol – digué la Pepeta en to de rateta set ciències – jo sóc una bala, i qui em va fabricar em va atorgar un do, el do de foradar tot allò que se’m posés al davant, i això és el que anàvem a fer les meves companyes i jo quan es van perdre.
El sol se la mirà molt seriós, no li agradava gens el que acabava de sentir.
– T’has preguntat Pepeta, què passaria si trobessis en el teu camí un ésser viu i l’haguessis de foradar?
– No foradem tots els éssers, tan sols aquells que son diferents de qui ens va fabricar – va contestar la Pepeta, una mica amoïnada.
– Ah, sí? I t’has preguntat que passaria si ensopeguessis amb qui et va fabricar? – insistí el sol. – Això no pot passar mai! – digué la Pepeta, tot i que la veritat, no n’estava del tot segura.
– A no? Digues-me com distingiries a qui et va fabricar de qui se’t pugui posar per davant. La Pepeta estava molt confosa, i fins i tot va oblidar-se que havia de trobar les companyes.
– Pepeta – va tornar a parlar el sol – allà on vagis trobaràs vida, éssers que comparteixen un espai, un poble o una ciutat, i aquesta vida és la mateixa a tot arreu, tant al Nord com al Sud trobaràs éssers que riuen i que ploren, tant a l’Est com a l’Oest trobaràs éssers que comparteixen la seva vida amb d’altres éssers. Pepeta, res d’aquest món no té ganes de ser travessat per una bala, encara que sigui una bala eixerida com tu.
I tot dient-li aquestes paraules, el sol es va girar i se’n va anar cap a l’horitzó, desapareixent de la seva vista i deixant el món a les fosques.
La Pepeta quedà tan sorpresa després d’aquesta revelació que deixà de rodolar sobre si mateixa, parà de volar i caigué a plom una llarga estona, fins que va anar a parar al pati d’una casa pairal, on va passar la nit sencera rumiant en tot el que li havia explicat el sol.
Al matí següent, un nen petit, entremaliat i juganer, fill de la casa pairal, la va trobar i va cridar al seu pare, que era davant d’un foc, escalfant-hi unes eines. El pare va agafar amb molt de compte a la Pepeta, li va fer un forat a la part de baix, la va buidar de pólvora (perquè no hi hagués cap perill) i li va passar pel mateix forat un cordill molt simpàtic, amb el qual la Pepeta de seguida va fer amistat. Després els va penjar tots dos del coll del nen i varen marxar plegats a jugar al bosc.
I heus aquí un gos, heus aquí un gat, heus aquí una bala que ja no vol matar!
Propostes per treballar la Pepeta
- Perquè el sol xerra amb la Pepeta i l’entreté: vol que prengui els seus raigs, li fa preguntes…
- Perquè et sembla que no han informat a la Pepeta ni a les seves companyes de que totes les carns són iguales, que tenen una vida limitada, i que poden perdre l’impuls vital si una bala les forada?
- Continua la història a partir del paràgraf: “I, tot dient-li aquestes paraules, el sol es va girar i se’n va anar cap a l’horitzó, desapareixent de la seva vista i deixant el món a les fosques.”
- En aquest moment la Pepeta es va trobar amb la Carmeta que també s’havia perdut ….
- La Pepeta haurà de convèncer a la Carmeta perquè no vagi a buscar la carn.
- La Pepeta va deixar de ser una bala per ser un penjoll.
- Quin us no bèlic li donaríeu vosaltres a:
- Una pistola, un tanc, un míssil, un avió de guerra, un porta avions …
- Dibuixeu les vostres idees i penseu que al món hi han moltes armes.
